MONA LISA

La Mona Lisa, o La Gioconda, és una quadre, pintat a l’oli sobre fusta. Aquest nom li ve del nom de la dona del retrat: Lisa Gherardini, que era l’esposa d’un mercader florentí: Francesco del Giocondo. Mona era una contracció italiana comuna de madonna (senyora). L’altre títol amb que es coneix l’obra, La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo.
La pintura, és un primer pla d’una dona que et mira directament amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica.
La va fer Leonardo da Vinci al segle XVI. Ara està al Museu del Louvre de París, i és del govern francès. És potser, la pintura més famosa del món, ja que té més de 20.000 visitants al dia.Leonardo da Vinci va néixer a Anchiano al 15 d’abril del 1452, una ciutat d’Itàlia, allà va ser arquitecte, inventor, enginyer, pintor i escultor. La seva vida va acabar al 2 de maig del 1519 a França

UN NOM DESCONEGUT

L’origen del nom Toni (Antoni) s’ha intentat explicar de moltes formes diferents: “el floreciente” per al grec Anthos (flor), “inestimable” per “anti-onios” (sense preu), etc. Però realment la seva veu es molt anterior, segurament etrusca, i el seu significat es totalment desconegut. (sant: 13 de juny).

Jo sóc una persona sociable, m’agrada estar amb els amics i també conèixer gent nova. Tinc força imaginació, m’agrada fer muntatges de diferents tipus, sóc molt desendreçat perquè trec molt però no endreço res. M’agrada molt la música i també m’agraden molt els esports de mar.

No tinc una gran alçada sinó tot el contrari, i estic bastant prim. Tinc la cara molt pigada, els meus ulls són marrons, com els dels meus pares i els meus avis. El meu cabell és castany com el pèl d’un os. Quan era petit era molt rosset, era igual que el meu gos, però amb l’edat s’han anat tornant foscos. I tinc la boca i el nas petits.

EL SO DEL MEU PATI

Acabo de dinar i estic calentó davant de la llar de foc, hipnotitzat mirant la dansa de la flames...
Fa vent, surto a fora al pati, i sento el brunzit de les fulles que es mouen amb el vent fred de tardor, i també el soroll dels motors dels cotxes que passen a la llunyania. Pel carrer, passa un gat de color blanc amb taques negres intentant no fer soroll. De cop se sent el catroc-catroc d’un nombrós exercit de cavallers cavalcant a gran velocitat, però resulta que és la meva gossa que li ha pujat la mosca al nas i corre cap a la tanca per espantar el gat. Al mateix temps un grup d’ocells esglaiats per l’escena surten volant cap al pati del veí. Però ara ja no sento tots aquests bonics sons, degut a que un motorista passa per davant de casa, contaminant l’ambient, tant acústicament com olfactivament.
El meu veí ha sortit a fora amb un convidat i comencen a xerrar, però no puc entendre el que diuen ja que estan massa lluny i només m’arriba el lleuger xiuxiueig. De manera sobtada una forta revolada de vent els tanca la porta de fusta amb un fort cop.
Un udol em destorba, és la meva gossa que es queixa perquè no estic per ella, sino per la redacció.