Hi ha vida fora de l’institut?

Una bona part de la meva vida la passo a l’institut, però que no hi ha res fora de l’institut?
A part d’anar a l’insti també es poden fer coses interessants fora de l’insti. Hi ha gent que li agrada fer esport, hi ha gent que es passa la tardar davant la tele, i d’altres a la “play”, i també n’hi ha que passen la tarda fent dansa i n’hi ha que simplement no fan res...

Però a mi m’agrada molt els animals (sobretot la meva gossa) i la música.

Cuidar una gossa ben cuidada porta molta feina: se li ha de donar menjar i aigua, i és clar, aquest menjar s’ha d’anar a comprar a algun lloc. També s’ha de medicar (i la feina és teva per trobar la manera de que un gos s’empassi una pastilla...) i portar-la al veterinari. S’ha de treure a passejar (jo no ho faig gaire sovint perquè tinc un pati prou gros), i, sobretot, tenir-li molt afecte i jugar molt amb ella perquè si no es posen tristes i fins i tot els hi pot agafar una depressió.

Pel que fa a la música es un món molt ampli i amb moltes possibilitats des d’un punt de vista estilístic com de dedicació.
A mi m’agrada la música: tota; des de la dolça simfonia de Mozart fins a la marxosa música d’un DJ passant pel rock, el pop, el rap, el jazz..., en fi m’agrada pràcticament tota la música.

Després de l’insti, a la tarda, vaig al conservatori de Granollers (juntament amb dos amics més) i allà acostumo fer més música clàssica i jazz. Als caps de setmana assagem amb el grup que ens hem muntat entre uns quants de l’insti i toquem pop i rock. Els divendres quedo amb un altre de l’insti i fem rap. I a casa meva quant no tinc res més que fer faig de DJ amb un programa que tinc...

Per tocar tants estils i tan diferents no en tens prou en saber tocar un instrument, i com que he tingut la sort de que els meus pares m’apuntessin a música quant tan sols tenia cinc anys, i en aquells temps encara no sabia ven bé que era això de la música, he pogut anar afegint instruments. Per l’any que bé ja tinc pensat de tocar-ne més. Ara, de moment, faig servir el Clarinet per la clàssica i el jazz, el piano per tot (ja que és elèctric i pot fer veus diferents) la guitarra per la clàssica, el rock i el pop, el baix per rock i pop i la bateria per tots, ja que també és elèctrica i quan em convé puc fer que soni normal, com a timbales d’orquestra i fins i tot com a música electrònica.

Així que potser si que hi ha alguna cosa a fer fora l’institut. Almenys jo crec que sí.

Les cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis (el lleó, la bruixa i l'armari)

EL LLIBRE
Les cròniques de Nàrnia és una col·lecció de set llibres amb títols com: “el nebot del mag”, “el lleó, la bruixa i l’armari” i “el cavall i el noi”, ”el princep Claspan”,... L’autor és C.S.Lewis.
Clive Staples Lewis va néixer al 29 de novembre de 1898 a Belfast, Irlanda i va morir al 22 de novembre de 1963 a Òxford, Anglaterra .
El llibre que jo m’he llegit es va publicar a l’any 2006 per l’editorial Destino; però el llibre es va publicar per primera vegada l’any 1950.
D’aquest llibre s’ha fet una pel·lícula amb el mateix nom. És de gènere fantàstic estrenada l’any 2005 i dirigida per Andrew Adamson, La pel·lícula va ser produïda per Walden Media i distribuïda per Walt Disney Pictures.

L’ARGUMENT
Durant la segona guerra mundial, quatre nens són enviats a la casa d’un vell professor. Un dia estaven avorrits i varen decidir explorar la casa. Un dia Lucy, la més petita dels quatre, troba un armari i hi entra per curiositat, i apareix en una terra màgica coberta de neu (Narnia). AL sortir de l’armari, vol convèncer als altres nens de la seva aventura i, al cap d’un temps, venen uns turistes que els obliguen a amagar-se en el gran armari. Decideixen entrar junts en aquest món màgic on coneixeran entre moltes altres criatures, al gran lleó Aslan, i faran una batalla per a derrotar a la Bruixa Blanca. Quant la derroten els quatre nois i noies passen a ser els reis i les reines de Nàrnia.

CRÍTICA DELS DIFERENTS ASPECTES
Personatges: en general tots els personatges són fantàstics i tenen poder sobrenaturals, excepte els humans, que tenen més cervell i això els permet vèncer.
Temps i espai: passa durant la segona guerra mundial a Anglaterra, però després a Nàrnia (que és un país fantàstic inspirat en països nòrdics)
Argument: degut a que hi ha molta fantasia i es difícil de creure però la història et manté enganxat fins a poques pagines abans del final, perquè al final acaba com tots els contes que “són feliços i mengen aniços”.
Ritme de la narració i ambientació: A la història hi ha moment de molta tenció i hi ha moment de molta calma perquè descriu molt detalladament tots els paisatges perquè et situïs bé.

OPINIÓ
El llibre me l’he llegit en dos dies i mig (dos dies i mig abans de fer el treball). El llibre està bé però hi ha moments avorrits, per exemple quan es passa tot un capítol fent una descripció d’un lloc; però en els moments de tensió és emocionant. Una altre cosa és que, a mig del llibre la història es bifurca en dues ja que un nen els traeix i viu l’aventura de anar cap a l’altre banda. En aquest moment, un capítol parla d’uns i al següent parla dels altres i al final ja no saps de qui està parlant i et quedes una mica confós.

FUMAR ES UNA COSA ESTUPIDA?

El fumar es una cosa estúpida perquè pagues diners per destrossar-te els pulmons.
Quant fumes et destrosses la teva salut i la salut dels que estan al teu voltant, ja que ells segurament volen tenir una bona salut. Al final de la pàgina trobareu un gràfic on s’indica el nombre de les persones que es moren a causa del tabac: a estats units en un any mig milió de persones.

En els espais públics no s’hauria de deixar fumar perquè també perjudica la vida de tots els treballadors que estiguin servint a un bar o a qualsevol altre lloc.
Ja s’ha pogut veure com el tabac se’t menja els pulmons i et pots morir d’un càncer, per tant això vol dir que t’han de connectar a unes màquines i has de fer ús de un servei sanitari que potser et poden salvar i que les hem de pagar entre tots: els que fumen i els que no (impostos) , i això es injust.
D’altre banda també fa pudor per la gent que no li agrada. A qui se li acudiria “cagar-se” al mig de la classe?